Paral·lelismes entre mossèn JOSEP DALMAU i mossèn CINTO VERDAGUER

Una vuitantena d’anys separen el naixement del poeta (1845) i el naixement del rector de Gallifa (1926). Tots dos són grans viatgers, i viuen i escriuen a cavall dels bisbats de Vic i Barcelona. I tots dos pateixen la incomprensió de les autoritats eclesiàstiques, en especial Verdaguer, que és apartat i suspès a divinis (no pot administrar sagraments). Verdaguer incorpora els exorcismes (patrocinats per l’Església) com a mètode d’interpretació de la realitat social, política i religiosa de l’època. Dalmau lluita per la independència de Catalunya. Verdaguer compra una finca a Barcelona que té una capella, Santa Creu de Vallcarca, per dedicar-la a l’oració i els exorcismes. Dalmau funda a Gallifa el Santuari Ecològic, com a plataforma de difusió de l’ecologia i la salvaguarda de les cultures, els pobles i les llengües.

El 1894, el bisbe de Vic, Josep Morgades, vol recloure Verdaguer a l’asil de capellans de Vic, però aquest ho rebutja, en considerar que se’l vol tancar per boig. Dalmau refusa també passar els darrers anys de la seva vida en una residència de capellans de Vic, on quedaria apartat de la seva gent i del contacte amb la Catalunya més dinàmica i lluitadora.

Verdaguer mor el 10 de juny de 1902 a Vil·la Joana, Vallvidrera, i és enterrat al cementiri de Montjuïc, en l’enterrament més gran que mai s’havia vist a Catalunya, perquè mossèn Cinto és el gran poeta del poble català. Dalmau, autor de nombrosos llibres i articles, mor a Gallifa el 5 de setembre de 2018 i les seves cendres reposen al Santuari que va fundar i ha de perviure, per seguir protegint les cultures, els pobles i les llengües.