Des dels primers anys del 2000, diversos investigadors s’han posat en contacte amb l’Ajuntament de Gallifa per conèixer l’existència de fosses comunes com a resultat d’afusellaments durant o acabada la guerra civil del 1936-1939. La Generalitat fa anys que treballa en la recollida de dades sobre fosses comunes i persones desaparegudes.
L’ajuntament els ha donat el meu telèfon perquè els expliqui tot el que sé sobre aquesta qüestió. El llibre Persones de Gallifa. Art, guerra i pagesia és l’única publicació on s’estudia aquest període de la història de Gallifa.
L’esmentada recollida de dades, poble per poble, completa el seguiment que ha fet la Generalitat de la repressió franquista: es tracta de les proves documentals o amb testimonis de familiars dels homes que van estar tancats en camps de treball, camps de concentració i presons durant i després de la guerra, als quals s’ha concedit una compensació econòmica.
A Gallifa no existeix cap fossa comuna.
Als primers dies de la guerra, un home resident a Gallifa va ser afusellat fora del municipi (Sant Llorens Savall) per milícies d’altres pobles.
Durant la guerra, un home de Gallifa va ser afusellat pels republicans quan es va presentar a files, després d’haver estat emboscat.
Acabada la guerra va ser afusellat per la policia franquista un home de Gallifa que havia format part del Comitè de Milícies de Sant Llorens Savall. Mentre es trobava amagat temporalment a Gallifa, va ser delatat, empresonat i executat amb altres tres exmilicians de Sant Llorenç.
M’he posat en contacte amb la Generalitat per conèixer la possibilitat d’esbrinar on poden estar enterrats homes de Gallifa morts al front durant i en les darreres etapes de la guerra. La nova llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista tindrà un abast limitat. L’obertura de fosses i la identificació dels morts es durà a terme únicament en el cas que se sàpiga amb certesa que hi ha enterrades persones concretes i així s’hagi denunciat. Les altres fosses, ni que se’n conegui l’indret, romandran tancades. Únicament les proves d’ADN podrien certificar la identitat dels morts, però aquest gran banc de dades de moment no existeix ni es vol treballar en aquesta direcció. AMÀLIA BOSCH (2008).
Rúbrica Editorial, El Prat de Llobregat, 2000.