4. Mossèn Josep Dalmau Oliver. Una vida de pel·lícula – Dalmau i les homilies

Dalmau i les homilies

Pot semblar agosarat afirmar que les homilies de mossèn Dalmau són de les millors que s’han dit a Catalunya en els darrers cinquanta o seixanta anys, no solament a Gallifa, que són les que conec, sinó també en les parròquies anteriors.

La peculiaritat de mossèn Dalmau és que la fe en Jesucrist la té ben viva i la renova contínuament. Tota acció diària, els llibres i diaris que llegeix, les lluites, les reunions, les entrevistes, etc., no les guarda en un compartiment apart, sinó que les vehicula cap al creixement personal i religiós. La fe impregna aquesta mena de “sac de mal profit” (en el sentit d’inacabable, que no arriba a ser mai ple) que caracteritza el seu activisme polític, religiós i social. Vaja, que la fe és un motor que no s’atura.

A més de viure-la, la fe, mossèn Dalmau té la facultat de saber-la explicar, de fer-ne partícips les persones que assisteixen als oficis. Per consegüent, les homilies de cada diumenge tenen un sabor d’actualitat, de fe renovada. Evita la reiteració, és a dir, donar voltes i més voltes a la lletra escrita de l’evangeli i l’epístola, sense moure’s de lloc —fenomen ben habitual en les prèdiques de les parròquies—. Pel contrari, ell hi dóna aquell to personal que tan bé caracteritza els bons comunicadors.

Posem-ne un exemple. Fa vint anys, el febrer de 1996, enceta el sermó de Quaresma parlant, reflexionant, sobre la conversió. Diu que convertir-se no significa canviar-se a una altra religió, posem per cas, sinó encarar-se a una direcció diferent, orientar la vida cap a una altra banda. Significa fer una mena de revisió per saber que cada any som una mica distints, una mica millors. Es tracta de recuperar el cor nou, sentir que creixem cada dia, però fer-ho amb tranquil·litat. Llavors ve la frase de l’homilia que et dóna energia, que no et provoca somnolència: “Avui comença la quaresma. Un fet espatarrant. Abans de començar la vida pública, Jesús se’n va al desert a viure quaranta dies per convertir-se, per fer aquest esforç de reflexió”. I acaba: “Jesús ha de ser el centre d’interès nostre”.

Mossèn Dalmau amaneix les homilies amb tota mena de fets de la vida quotidiana. Els dóna vitalitat. Si acaba de veure una pel·lícula que l’ha impressionat —o en recorda una d’anterior que s’adequa al tema—, explica l’argument, la frase, la situació que ajuda a fer més entenedors l’evangeli i l’epístola. Tothom somriu i després de missa es comenta a la sortida de l’església. Sempre hi ha algú que diu: “aquesta pel·lícula ja ens l’has explicat dues o tres vegades”, o bé “aquesta l’acaben d’estrenar, l’aniré a veure”.

Amàlia Bosch i Datzira