50è aniversari de la mort de la pintora Olga Sacharoff

 

Quadre de la pintora Olga Sacharoff. Museu de Valls, Valls

Quadre de la pintora Olga Sacharoff. Museu de Valls, Valls

EXPOSICIÓ DEL MUSEU D’ART DE GIRONA

Del 25.11.2017 al 02.04.2018

http://cultura.gencat.cat/ca/anyolgasacharoff/inici/

OLGA SACHAROFF va tenir una estreta vinculació amb Gallifa als anys 1950 per la seva amistat amb la família de Josep Llorens Artigas, que, com ella, havia viscut a Barcelona, al Putxet, un barri d’artistes. Passava temporades a Gallifa, a la casa-taller del ceramista, el Racó, situada al costat de l’església romànica de Sant Pere i Sant Feliu. En aquest lloc va conèixer i fer el retrat de nens i nenes que en sortir de l’escola passaven pel Racó, alguns d’ells perquè les seves mares hi treballaven. És el cas dels germans Bosch Datzira (Can Arcís) i Roca Gonzàlez (Can Casuc). També va pintar el rector del poble, mossèn Ramon Gallofré Pagès, amb els escolanets. Els retrats se’ls anava venent per poder viure i, per consegüent, de molts d’ells se n’ha perdut el rastre. Els nens i nenes eren de famílies senzilles. Els pares mai van tenir l’oportunitat d’adquirir-ne un, ni els va passar pel cap que els podrien penjar a les parets de casa seva. Només els “senyors” tenien pintures en les seves estances. Un d’aquests retrats, el d’Amàlia Bosch, el va comprar l’aleshores director general dels Museus d’Art de Barcelona, Joan Ainaud de Lasarte; es va poder localitzar quan, a la mort de la pintora, es va fer una exposició-homenatge al Palau de la Virreina, de Barcelona, on el director general el va cedir i allà el va descobrir Madamme Violette, esposa d’Artigas. “Rosita, el retrat de la Malla (així pronunciava Amàlia) és a l’exposició de l’Olga”.

L’Olga era guapa. Alta i cepada. Rossa, d’ulls blaus, i portava les ungles pintades de vermell. El marit, Otho Lloyd, era fotògraf, un bon fotògraf anglès, però no treballava prou o no el va acompanyar la sort, i va passar desapercebut. L’Olga era íntima i observadora pintant, i una bona comunicadora. Així es va fer un lloc en la pintura catalana. Tal vegada per manca de descendència, i per haver arribat a Catalunya fugint de la Segona Guerra Mundial, en una època de fortes privacions i una dictadura que no invertia en cultura, la seva obra no s’ha valorat o no se l’ha fet destacar com es mereix. L’Olga no la tractàvem com una estrangera. Era nostra. Per aquest motiu les persones de Gallifa que la vam conèixer, o que alguna vegada vam visitar el seu pis de Barcelona, replet de quadres a les parets i col·locats als passadís repenjats a terra, sentim una gran alegria per l’exposició del Museu d’Art de Girona.

FITXA DEL MUSEU D’ART:

“El 2017 es compleixen cinquanta anys de la mort a Barcelona de la pintora Olga Sacharoff, nascuda a Geòrgia però fortament arrelada a Catalunya. El Govern de la Generalitat va acordar declarar l’efemèride com a commemoració oficial d’aquest any.

Olga Sacharoff va néixer a Tbilisi (Geòrgia), on va estudiar Belles Arts, però aviat es va traslladar a París, al barri de Montparnasse, on va exposar la seva obra als principals salons d’avantguarda. Amb motiu de les dues guerres mundials, fa estades a Tossa de Mar, punt de trobada de molts artistes d’avantguarda, i a Barcelona, on s’instal·la definitivament l’any 1940.

Va utilitzar tota mena de tècniques, oli, aquarel·la, pastel, collage o aiguafort, i diversos gèneres i temàtiques com bodegons, paisatges, quadres de flors, escenes quotidianes i retrats. També va il·lustrar obres literàries, com el llibre de Clementina Arderiu Sempre i ara.

L’any 1953 es va fer una exposició antològica de la seva obra a Barcelona. També va exposar a París, Londres, Nova York, Roma, i Florència.”

 

0 comentarios

Escribe tu comentario

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *