A la mort de mossèn Josep Dalmau

El mossèn ha mort dignament, sense dolor. Ha fet el pas en un son tranquil. No sé si haurà vist llumetes o un túnel molt llarg, igual que el dia que va tenir un infart, d’això ja fa quasi trenta anys. L’esperit de Déu l’haurà vingut a buscar, l’haurà acotxat, i li haurà dit: ja és hora que tu i jo ens vegem les cares. Quin moment tan brillant!

Li dedico les Benaurances:

“Feliços els que tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

Feliços els compassius, perquè seran compadits.

Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

Feliços els que treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.

Feliços els perseguits pel fet pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.”

Peu de foto: Missa al Santuari Ecològic 18 juny 2017. Amb el bisbe emèrit Joan Godayol i Miquel Calçada.