Pladevall - Castell Gallifa 1986

Antoni Pladevall Font, sempre a prop del romànic

Quan he rebut la notícia que ahir Antoni Pladevall Font, capellà i historiador, va ser nomenat fill adoptiu de Tona, he pensat que també ha mantingut vincles amb Gallifa per mitjà del romànic i no els podem desconèixer. De manera discreta ha anat fent feina i poques vegades se l’ha vist en els actes públics.

 

Coneix bé l’ermita de Sant Sadurní i el mur de defensa que es van construir al cim, en un moment que aquesta muntanya,  allà pel segle VIII, constituïa un dels límits del comtat de Barcelona amb allò que es considerava “terres de ningú” (el Bages i Osona).

 

A la primera meitat dels anys 1980 assessora mossèn Dalmau i l’equip restaurador del Castell de Gallifa, avui Santuari de l’Ecologia, mentre és director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat. De fet és membre del Patronat del Castell i se li ha demanat opinió en diferents anys. Ja sabem que el Castell no era pròpiament un edifici on residia un noble i el seu seguici, sinó una muntanya mitjana coronada per una mola rocosa, on vivia el castlà o guardià. El conjunt era format per la muralla i una torre de vigilància, una església fortificada en la part superior, una cisterna d’aigua de pluja, una rectoria, la casa-residència dels senyors que guardaven el castell (coneguda popularment com “el Casalot del Castell”; en queden les restes a la part nord-est), una bassa que recull l’aigua de pluja per regar, i les terres de conreu.

 

Els seus coneixements sobre el món medieval el fan candidat per aportar documentació al llibre que prepara l’Amàlia Bosch a començament dels anys 1980 i publica el 1986: Gallifa abans i ara.

 

En la seva etapa de director de les obres Catalunya romànica i L’art gòtic a Catalunya, d’Enciclopèdia Catalana, dedica un espai prou ampli al municipi de Gallifa i els edificis romànics. També és autor de l’entrada “Gallifa” en la Gran Enciclopèdia Catalana [APl]. En la monografia local sobre Castellterçol, municipi limítrof, aporta documentació relacionada amb Gallifa, amb un interès ben particular.

 

Que l’oblit i la falta de memòria no ens facin injustos.

 

Amàlia Bosch Datzira

5 de febrer de 2018

Foto: Castell de Gallifa 13 juliol 1986. (esq.) Editor Enric Borràs, Amàlia Bosch, Antoni Pladevall, i Josep Dalmau. Presentació esborrany del llibre ‘Gallifa abans i ara’.

1 comentario

Escribe tu comentario

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *